Plaça de la Llibertat

L'Anna Junyent, la Neus Vila, en Roger Aymerich, la Raquel Cortegana, en Hamza el Mousaoui i en Lluís Zapata ens ho passat molt bé treballant la plaça de la Llibertat
A l'any 1868 se li donà el nom de Plaça de la Llibertat per primera vegada. Després de la guerra civil els carlins van canviar el nom epl de "Plaza de los Fueros Catalanes". Però un fet curiós fou que el rètol tenia dues cares i el giraven segons les circumstàncies. Quna governaven els carlins es posava de la cara de Los Fueros i quan la població era envaïda per les tropes, es girava de la cara de la Llibertat. El poble continuà dient "plaça dels porcs"

Plaça Tomàs Raguer

La Clàudia Navío, en Hamid, l’Eloi Trias, la Blanca Garriga, la Sara Peñafiel i l’Iván Salgado treballem la Plaça Tomàs Raguer.
Hem après que en Tomàs Raguer era un historiador que va estudiar farmàcia a Barcelona i, es va establir a Ripoll. Va inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història. Juntament amb d'altres estudiosos, creà, el 1929, l'Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll.

Plaça de l'Ajuntament

La Maria Domènech, en Jaume Taboada, en Xevi Ortés, la Laura Puigmal, la Gemma Papasseit i la Dàlia Santiago fan la Plaça de l’Ajuntament.
Antigament aquesta plaça era una plaça tancada dins del recinte monestirial. En restaurar-se la vila després de la destrucció del 1839 la plaça sofrí grans transformacions. A l’any 1897 es va inaugurar un monument al bell mig de la plaça en memòria dels ripollesos morts en l’atac i assolament del poble l’any 1839.

la Plaça Anselm Clavé

La Karina Márquez, en Richard Pérez, l’Anna Planas, l’Ambar Peguero, en Julián Sánchez i la Paula Sayago treballem la Plaça Anselm Clavé i ens ha cridat l’atenció que:
“El 30 de juny de 1930 l’ajuntament va prendre l’acord de donar el nom d’Anselm Clavé a la plaça coneguda per Llopions de Dalt, com a resposta a la petició feta per la societat coral “La Flor de Maig”. Al segle XVIII era coneguda com la Plaça del Forn perquè hi havia el forn del Monestir

la Plaça Abat Oliba

La Montse Alegre, la Maria Jorquera, la Lina Min, en Sergi Peña, en Pau Pérez i la Khaula El Abdi investiguem sobre la Plaça Abat Oliba. Sabíeu que...
“La Plaça que avui ofereix una impressionant vista del monestir, va néixer en unes tràgiques circumstàncies. Antigament servia de cementiri de la vila i l’any 1854, degut a una epidèmia, el gran nombre de difunts ocasionats obligà a la creació d’una nova necrópolis”

Plaça sant Eudald

L’Omar Reyes, la Laura Tellado, l’Ester Ferrés, la Vanessa Graboldea i en Ricard Ramírez treballem la Plaça Sant Eudald.
El nom de la plaça és degut a l’edificació al mig de l’esglèsia del Patró de Ripoll, el màrtir Sant Eudald. S’explica que el 1004 degut a una forta sequera que causà moltes morts, el 9 d’agost es portà el cos de sant Eudald en processó des del monestir per demanar que plogués. Immediatament una pluja fertilitzant va tornar la tranquil.litat al país"

la palça Gran

La Núria Martín, la Noemí Barriga, en Joan Pradell, l’Abdellatif Zerri, l’Enric Molina i l’Eudald Pérez hem trobat curiós sobre la Plaça Gran que:
Antigament aquesta plaça era coneguda com la plaça Mercadal perquè s'hi desenvolupava el mercat. S’hi venia peix i al segle XVII a les voltes de la banda de baix s’hi venia carn de xai. Era també un lloc habitual per vendre caça després de que un regidor, que portava per insígnia una vara amb borles verdes, analitzava les peces que es venien perquè no endossessin qualsevol cosa al públic.